Estels enlairant esperances
de Montse Bagaria i Canal, amb il·lustracions de JBruna Autet i Bagaria.
Estels enlairant esperances sorgeix com a teràpia personal després de tornar de la cooperació en l’ONG Help-Na a Sèrbia, la primavera del 2017. La publicació respon, també, a la voluntat de donar visibilitat a la realitat de les persones en trànsit per Europa. Tant les il·lustracions com els poemes parlen d’aquesta realitat a terres de Sèrbia, sobretot a Sid, a tocar de la frontera amb Croàcia. Una primera part del poemari és en boca d’un nen-adolescent refugiat-immigrant i la segona part en boca d’una cooperant infermera.
Montserrat Bagaria i Canal (Sant Martí Sescorts, 1962) se sent enamorada de la seva professió, infermera del CHV. És coautora del llibre L’ofici de cuidar. 30 anys de l’equip d’infermeria de l’Hospital Universitari de Vic (2018). El 2017 va fer cooperació amb l’ONG Help-Na a Sèrbia, realitzant diferents tasques, sobretot preparant àpats durant el dia per repartir-los a la nit als joves de fora dels camps de refugiats; tractant, durant el dia, la sarna vora un rierol; fent cures a les ferides, cremades de cigarreta, lesions en els peus i cops de porres, dolors musculars i dentaris, a la clínica clandestina entre matolls, tot evitant els controls policials. També fent, durant el dia, els kits sanitaris, comprant medicaments a les farmàcies i anant al mercat a buscar queviures i al forn de pa …
Bruna Autet i Bagaria (Roda de Ter, 1992) és l’autora de les il·lustracions. També és infermera i estudiant de 5è de medicina, cooperant amb l’ONG No Name Kitchen la primavera de l’any 2018 a Sèrbia. Les tasques allà es basaven en preparar i repartir dos àpats al dia, realitzar servei de dutxa, roba i subministrar electricitat i aigua en una zona industrial abandonada, que era el punt de trobada. També s’hi realitzaven cures serveis sanitaris a les persones que ho necessitaven.